Tema 2. L’oïda
Objectius
- Nomenar les parts de l’oïda i situar-les a l’oïda externa, mitjana o interna.
- Explicar la funció de cada part i seguir el recorregut del so fins al cervell.
- Distingir l’oïda de l’equilibri i descriure bons hàbits per cuidar-la.
Sentim gràcies a l’oïda, un òrgan que recull el so i el transforma en senyals que el cervell entén. Té tres parts: l’externa, la mitjana i la interna.
Les parts de l’oïda
| Part | Què inclou |
|---|---|
| Oïda externa | Pavelló auricular i conducte auditiu extern |
| Oïda mitjana | Timpà, martell, enclusa, estrep i trompa d’Eustaqui |
| Oïda interna | Cargol (còclea), conductes semicirculars i nervi auditiu |
Què fa cada part
| Part | Funció |
|---|---|
| Pavelló auricular | Recull els sons i els dirigeix cap al conducte |
| Conducte auditiu extern | Condueix el so fins al timpà |
| Timpà | Vibra quan hi arriba el so |
| Martell, enclusa i estrep | Passen la vibració a l’oïda interna |
| Trompa d’Eustaqui | Iguala la pressió de l’aire a banda i banda del timpà |
| Cargol | Converteix les vibracions en senyals nerviosos |
| Nervi auditiu | Porta els senyals al cervell |
| Conductes semicirculars | Mantenen l’equilibri, no serveixen per sentir |
El recorregut del so
- El pavelló auricular recull el so.
- El conducte auditiu extern el porta fins al timpà.
- El timpà vibra i mou el martell, l’enclusa i l’estrep.
- El cargol transforma la vibració en senyal nerviós.
- El nervi auditiu el porta al cervell.
Cuidar l’oïda
Els sons molt intensos (molts decibels) o que duren molt poden fer mal a l’oïda. Convé baixar el volum dels auriculars, fer descansos i no introduir objectes al conducte auditiu.
Com estudiar-ho
Dibuixa una oïda senzilla amb les tres parts, pinta cada part d’un color diferent i escriu-hi els noms. Després tapa els noms i intenta rotular-la de memòria. Acaba explicant el recorregut del so en veu alta, de fora cap a dins.
Figures

Conceptes
- Oïda externa
- Part visible de l’oïda i primer tram del recorregut del so. Inclou el pavelló auricular i el conducte auditiu extern i arriba fins al timpà.
- Pavelló auricular
- És l’orella que veiem a cada banda del cap. La seva forma recull els sons de l’aire i els dirigeix cap al conducte auditiu.
- Conducte auditiu extern
- Canal estret que va del pavelló auricular fins al timpà. Condueix el so cap a l’interior de l’oïda.
- Oïda mitjana
- Cavitat entre el timpà i l’oïda interna, plena d’aire. Hi ha el timpà, els tres ossets (martell, enclusa i estrep) i la trompa d’Eustaqui.
- Timpà
- Membrana fina i tensa al final del conducte auditiu extern. Quan hi arriba el so, vibra, com la pell d’un tambor, i fa de frontera entre l’oïda externa i la mitjana.
- Martell, enclusa i estrep
- Tres ossets molt petits, units en cadena. El martell toca el timpà, rep la seva vibració i la passa a l’enclusa, que la passa a l’estrep. L’estrep l’entrega a l’oïda interna.
- Trompa d’Eustaqui
- Tub que comunica l’oïda mitjana amb la gola. Deixa entrar i sortir aire perquè la pressió a banda i banda del timpà sigui la mateixa.
- Oïda interna
- Part més profunda de l’oïda, dins de l’os del crani. Inclou el cargol, els conductes semicirculars i l’inici del nervi auditiu.
- Cargol o còclea
- Conducte enrotllat en espiral, com la closca d’un cargol. Converteix les vibracions en senyals nerviosos que envia al nervi auditiu.
- Nervi auditiu
- Nervi que porta els senyals del cargol fins al cervell, que els interpreta com a so.
- Conductes semicirculars
- Tres petits conductes en forma d’arc, a l’oïda interna, que no serveixen per sentir sinó per mantenir l’equilibri.
- Cura de l’oïda
- Els sons molt intensos o que duren molt de temps poden fer mal a l’oïda. Convé baixar el volum dels auriculars, fer descansos i no introduir objectes al conducte auditiu.
Exemples
Exemple resolt. Recorregut del so
Una campana sona al pati. Les vibracions de l’aire arriben al pavelló auricular, que les recull. Entren pel conducte auditiu extern i fan vibrar el timpà. Aquesta vibració passa pel martell, l’enclusa i l’estrep a l’oïda mitjana. A l’oïda interna, el cargol la transforma en senyals nerviosos i el nervi auditiu els porta al cervell. Raonament: ordeno el camí de fora cap a dins, anomenant primer la part i després el que fa.
Exemple resolt. A quina part de l’oïda pertany?
L’estrep és un os petit que passa la vibració. Està entre el timpà i l’oïda interna, per tant pertany a l’oïda mitjana. El cargol és enrotllat, converteix la vibració en senyal nerviós i es troba a la part més profunda, per tant és de l’oïda interna. El pavelló auricular és la part visible, per tant és de l’oïda externa.
Exemple resolt. Oïda o equilibri?
Una persona gira sobre si mateixa i es mareja. Els conductes semicirculars, a l’oïda interna, no intervenen en sentir sinó en l’equilibri; per això, després de donar voltes, el cos nota que perd l’equilibri. En canvi, el cargol i el nervi auditiu intervenen en l’audició.
Resum
L’oïda té tres parts. L’externa (pavelló auricular i conducte auditiu extern) recull el so i el condueix al timpà. La mitjana (timpà, martell, enclusa, estrep i trompa d’Eustaqui) transmet la vibració. La interna (cargol, conductes semicirculars i nervi auditiu) converteix la vibració en senyal nerviós i el porta al cervell; els conductes semicirculars serveixen per a l’equilibri.