Tema 1. El relleu de la Terra
Objectius
- Descriure les tres capes de la Terra i definir la litosfera.
- Explicar com la deriva continental i el moviment de les plaques formen continents, serralades, volcans i terratrèmols.
- Distingir els agents interns i els agents externs que formen i transformen el relleu.
- Identificar sobre una figura les parts d’un volcà, d’un sisme i de la costa.
La Terra és un planeta amb un interior que no es pot visitar i una superfície que canvia sense parar. Per entendre el relleu, primer cal saber com és la Terra per dins, després quines forces el formen des de l’interior i quines el desgasten des de fora. Quan tinguis dubtes, torna a les figures: en cada bloc hi ha un tall o un mapa que mostra on és cada cosa.
Les capes de la Terra
| Capa | Profunditat | Volum | Materials i estat |
|---|---|---|---|
| Escorça | Fins a 70 km sota els continents, 5 a 10 km sota els oceans | A penes l’1 % | Roques sòlides, com basalt i granit |
| Mantell | Des dels 70 fins als 2.900 km | 84 % | Silicats, ferro i níquel, amb part parcialment fosa (magma) |
| Nucli | De 2.900 a més de 6.000 km | 15 % | Fos a la part externa, sòlid a la interna (ferro i níquel) |
La litosfera és l’escorça més la part superior del mantell. És la part sòlida i dura on hi ha la vida.
A la figura del tall de la Terra, l’escorça (oceànica i continental) és la fina capa de dalt, el mantell és la gran capa vermellosa i el nucli és la punta groga.
Els continents es mouen
| Fa… | Què hi havia |
|---|---|
| 225 milions d’anys | Un sol continent, Pangea, amb Laurasia al nord, Gondwana al sud i el mar de Tetis |
| 135 milions d’anys | Els blocs s’han començat a separar |
| 65 milions d’anys | Els continents ja s’assemblen als d’ara |
| Actualment | Plaques que continuen movent-se |
Les plaques principals són la Nord-americana, la Sud-americana, l’Euroasiàtica, l’Africana, la Indoaustraliana, la Pacífica i l’Antàrtica, i d’altres de més petites, com l’Aràbiga, la Filipina, la del Carib, la de Cocos i la de Nazca. Entre elles hi ha dorsals oceàniques (Atlàntica, Pacífica i Índica).
Al mapa de les plaques, els límits de placa, l’activitat sísmica intensa, els volcans actius i els tremolors de terra catastròfics coincideixen sobretot als límits.
Els agents que formen el relleu
| Tipus | Agents | Què fan |
|---|---|---|
| Agents interns | Plecs i falles, terratrèmols i sismes submarins, volcans | Deformen i eleven l’escorça |
| Agents externs | Vent, aigua, éssers vius | Erosionen, transporten i sedimenten |
Agents interns
- Plecs. Es formen amb materials tous i flexibles.
- Falles. Es formen amb materials durs i rígids i tenen un pla de falla entre dos llavis.
- Terratrèmols. Tenen hipocentre sota terra, epicentre a la superfície i ones sísmiques que s’escampen. La intensitat es mesura amb l’escala de Richter.
- Volcans. El magma puja per la xemeneia i surt pel cràter. Ja a fora és lava, i s’hi afegeixen cendres, fum i piroclasts.
Agents externs
- Vent. Aixeca partícules, sobretot als deserts, i forma dunes als ergs.
- Aigua. Excava coves, barrancs i valls; el gel fractura roques; el mar desgasta la costa. Un riu erosiona al curs alt, transporta al mitjà i sedimenta al baix, on forma un delta.
- Éssers vius. Les arrels foraden i, alhora, protegeixen el sòl. L’ésser humà el transforma amb preses, mines i habitatges.
Accidents de la costa
A la imatge de la costa es veuen un golf, una platja, una badia, un delta, un estuari, un penya-segat, un cap, una península, un istme, una illa, un arxipèlag i una ansa. Els que formen l’aigua del mar i els rius els trobaràs explicats als agents externs.
Relleu del món
Al mapa del relleu apareixen serralades com les Muntanyes Rocalloses, els Andes, els Urals i l’Himàlaia, i planes com la plana d’Europa Oriental i la plana de la Sibèria Occidental. La llegenda classifica el terreny en altiplans i serralades de gran altitud, altiplans i serralades d’altitud mitjana, planes i glaç.
Com estudiar-ho
Fes un esquema amb tres columnes, interior de la Terra, agents interns i agents externs. Repassa les definicions de la llista de vocabulari i comprova cada afirmació amb la taula que correspongui. Mira les figures i prova de dir en veu alta els noms abans de mirar-los.
Figures








Conceptes
- Relleu
- Conjunt de formes de la superfície de la Terra, com ara muntanyes, planes, valls i costes. Canvia contínuament perquè els agents interns i els agents externs combinen la destrucció del relleu existent amb la creació de relleu nou.
- Estructura interna de la Terra
- La Terra té tres grans zones concèntriques, amb materials diferents, en estat fluid o sòlid i amb densitats diferents. Ordenades segons la profunditat, de menor a major, són l’escorça, el mantell i el nucli.
- Com coneixem l’interior
- Cap persona no ha pogut baixar més enllà dels 12,2 km que es van perforar a la península de Kola, al nord-oest de Rússia. L’estructura i la composició de l’interior es coneixen gràcies als volcans i als terratrèmols, que n’aporten informació.
- Escorça
- Capa externa de la Terra, que a penes arriba a l’1 % del total del planeta. Està formada per roques sòlides com el basalt i el granit. L’escorça continental forma els continents i arriba fins a 70 km de profunditat, amb roques de tota mena. L’escorça oceànica cobreix els fons oceànics, té entre 5 i 10 km de gruix sota els oceans i és formada per roques de granit i de basalt.
- Mantell
- Capa intermèdia que envolta el nucli i s’estén des dels 70 fins als 2.900 km de profunditat. Representa el 84 % del volum de la Terra i té materials diversos (silicats, ferro, níquel…). Alguns d’aquests materials són parcialment fosos i constitueixen el magma.
- Nucli
- Capa més interna, de 2.900 a més de 6.000 km de profunditat, que suposa el 15 % del volum del planeta. A la part més externa hi ha materials fosos i a la part més interna materials sòlids (ferro i níquel).
- Litosfera
- Part sòlida formada per l’escorça terrestre i la part superior del mantell. Constitueix la superfície sobre la qual es produeix la vida terrestre. El nom ve del grec litos, que significa «pedra».
- Astenosfera
- Part del mantell situada just sota la litosfera, on els materials són més plàstics. És una ampliació pendent de revisió.
- Teoria de la deriva continental
- Explica la formació dels continents i l’existència de plaques tectòniques a la litosfera. Fa milions d’anys hi havia un únic continent, Pangea, que es va fragmentar en diverses plaques. Els moviments del mantell terrestre les van anar arrossegant molt lentament fins a formar els continents actuals.
- Plaques tectòniques
- Trossos de la litosfera, grans plaques continentals que suren sobre el mantell i continuen en moviment. Una placa tectònica és un tros de litosfera, no d’hidrosfera.
- Dorsal oceànica
- Extensa serralada marina que s’origina a la línia de contacte entre dues plaques. A l’oceà Atlàntic, al Pacífic i a l’Índic hi ha dorsals.
- Zones de xoc entre plaques
- Com que les plaques continuen en moviment, a les zones on xoquen hi ha activitat volcànica i sísmica. Allà també s’han format grans serralades terrestres, com els Andes i l’Himàlaia.
- Àrea de divergència
- Zona on dues plaques s’estan separant. És una ampliació pendent de revisió.
- Agents interns
- Són els que actuen des de l’interior de la Terra. L’escorça, tot i que sembla molt sòlida, es mou i tremola constantment per la seva acció. Formen plecs i falles, terratrèmols i sismes submarins i volcans.
- Plecs i falles
- Els xocs de les plaques litosfèriques provoquen la deformació i l’elevació de l’escorça. Els plecs s’originen quan els materials són tous i flexibles. Les falles sorgeixen quan els materials són durs i rígids. A una falla, el pla de falla separa dos blocs, el llavi de falla aixecat i el llavi de falla enfonsat.
- Terratrèmols i sismes submarins
- El moviment de les plaques tectòniques provoca terratrèmols i sismes submarins. El xoc o fricció entre plaques dona lloc a zones amb més intensitat sísmica. Quan el sisme es produeix al mar és un sisme submarí, i les ones enormes que provoca són un tsunami.
- Ones sísmiques, epicentre i hipocentre
- Els moviments sísmics alliberen energia i generen una tremolor brusca i momentània que es propaga en forma d’ones sísmiques. El punt de l’interior on s’origina el sisme és l’hipocentre o focus, i l’epicentre és el punt de la superfície situat just a sobre. La intensitat es mesura en l’escala de Richter.
- Volcà
- Els materials del mantell (fluids i rígids) es mouen i transmeten el moviment a l’escorça, on obren esquerdes. Quan són molt profundes i assoleixen el magma, aquest puja cap a l’exterior i es produeix una erupció volcànica. Parts d’un volcà són el magma, la xemeneia volcànica, el con volcànic i el cràter.
- Magma i lava
- El magma és la mescla de roques foses, gasos i fluids de l’interior de la Terra. Quan surt a l’exterior pel con del volcà es transforma en lava, que surt acompanyada de cendres, fum i piroclasts, pedres de foc calentes que semblen projectils i que assoleixen distàncies considerables.
- Agents externs
- Conformen el relleu, és a dir, erosionen, transporten i sedimenten els materials que van destruint i d’aquesta manera el transformen. Són el vent, l’aigua i els éssers vius.
- Erosió, transport i sedimentació
- L’erosió és el desgast de les roques. Després, els materials es transporten i, quan s’aturen, es dipositen i es sedimenten.
- El vent
- Arrenca, aixeca i transporta petites partícules de sorra, pols i argila. Durant el transport, aquestes partícules topen amb altres roques i les desgasten. La seva força erosiva és molt més gran a llocs secs i sense vegetació, com els deserts. A les extenses superfícies de sorra o ergs hi aixeca partícules que després diposita en forma de dunes.
- L’aigua
- L’aigua de la pluja i dels rius desgasta i dissol les roques i excava coves, barrancs i valls. A l’interior de les esquerdes, quan es glaça, augmenta de volum i fractura les roques. L’aigua del mar desgasta la costa. Un riu erosiona al curs alt, transporta al curs mitjà i sedimenta al curs baix.
- Els éssers vius
- Les plantes foraden el terreny amb les arrels, però alhora fixen el sòl dels vessants de les muntanyes i les protegeixen de l’erosió. L’ésser humà transforma la superfície terrestre i marina amb l’ocupació del sòl, l’extracció de minerals i la construcció d’habitatges, i crea platges, valls, muntanyes o llacs artificials que no sempre respecten l’entorn natural.
- Delta, ria i estuari
- En arribar a la costa, els sediments d’un riu es dipositen i formen una desembocadura anomenada delta. Quan una llengua de mar penetra per una vall fluvial forma una ria o, si la vall és més gran i fonda, un estuari.
- Accidents de la costa
- L’aigua del mar origina penya-segats, caps, golfs, penínsules i platges. A la il·lustració de la costa també apareixen la badia, l’ansa, l’istme, l’illa i l’arxipèlag, les definicions dels quals són ampliacions pendents de revisió.
- Formes del relleu terrestre
- Al mapa mundial es distingeixen quatre tipus de terreny, altiplans i serralades de gran altitud, altiplans i serralades d’altitud mitjana, planes i glaç. Una serralada és un conjunt de muntanyes.
Vocabulari
- Depressió
- Zona més baixa que el terreny que l’envolta. Una fossa marina és una depressió llarga però estreta al fons del mar.
- Serralada
- Conjunt de muntanyes.
- Formacions muntanyoses
- Elevacions de la litosfera continental.
Exemples
De quina capa parlem?
Un material parcialment fos que es troba a 2.000 km de profunditat. Pas 1, 2.000 km queda entre els 70 i els 2.900 km. Pas 2, aquesta franja és el mantell. Pas 3, els materials parcialment fosos del mantell són el magma.
Una serralada a la frontera de dues plaques
Els Andes. Pas 1, són una serralada terrestre. Pas 2, es troben a la línia de contacte entre la placa de Nazca i la placa Sud-americana. Pas 3, com que les plaques continuen en moviment i xoquen, hi ha activitat volcànica i sísmica.
Plec o falla
Tria segons el material. Si els materials són tous i flexibles, es deformen sense trencar-se i formen un plec. Si els materials són durs i rígids, es trenquen i formen una falla, amb un llavi aixecat i un llavi enfonsat.
Epicentre o hipocentre
El sisme s’origina a l’interior de la Terra, a l’hipocentre o focus. Les ones sísmiques es propaguen i el primer punt de la superfície que sacsegen és l’epicentre, just a sobre del focus.
Agent intern o extern
Es tracta de saber d’on ve la força. Una erupció volcànica ve de l’interior, i és un agent intern. Una duna la forma el vent a la superfície, i és un agent extern, igual que un delta format per un riu.
Els tres trams d’un riu
Al curs alt, l’aigua erosiona i excava valls. Al curs mitjà, transporta els materials. Al curs baix, els sedimenta i, si arriba al mar, hi pot formar un delta.
Localitzar una part d’un volcà a la figura
Per trobar la xemeneia, segueix el camí del magma. Pas 1, el magma és a la part més baixa, sota la muntanya. Pas 2, d’allà puja per un conducte vertical. Pas 3, aquest conducte és la xemeneia, i acaba al cràter, a dalt del con.
Resum
La Terra té escorça, mantell i nucli, i la litosfera és l’escorça més la part superior del mantell. La litosfera es divideix en plaques que es mouen des de Pangea, i a les seves vores hi ha serralades, volcans i terratrèmols. El relleu canvia per agents interns (plecs, falles, sismes i volcans) i agents externs (vent, aigua i éssers vius) que erosionen, transporten i sedimenten.