Sokoke

Tema 1. El relleu de la Terra

Objectius

  • Descriure les tres capes de la Terra i definir la litosfera.
  • Explicar com la deriva continental i el moviment de les plaques formen continents, serralades, volcans i terratrèmols.
  • Distingir els agents interns i els agents externs que formen i transformen el relleu.
  • Identificar sobre una figura les parts d’un volcà, d’un sisme i de la costa.

La Terra és un planeta amb un interior que no es pot visitar i una superfície que canvia sense parar. Per entendre el relleu, primer cal saber com és la Terra per dins, després quines forces el formen des de l’interior i quines el desgasten des de fora. Quan tinguis dubtes, torna a les figures: en cada bloc hi ha un tall o un mapa que mostra on és cada cosa.

Les capes de la Terra

Capa Profunditat Volum Materials i estat
Escorça Fins a 70 km sota els continents, 5 a 10 km sota els oceans A penes l’1 % Roques sòlides, com basalt i granit
Mantell Des dels 70 fins als 2.900 km 84 % Silicats, ferro i níquel, amb part parcialment fosa (magma)
Nucli De 2.900 a més de 6.000 km 15 % Fos a la part externa, sòlid a la interna (ferro i níquel)

La litosfera és l’escorça més la part superior del mantell. És la part sòlida i dura on hi ha la vida.

A la figura del tall de la Terra, l’escorça (oceànica i continental) és la fina capa de dalt, el mantell és la gran capa vermellosa i el nucli és la punta groga.

Els continents es mouen

Fa… Què hi havia
225 milions d’anys Un sol continent, Pangea, amb Laurasia al nord, Gondwana al sud i el mar de Tetis
135 milions d’anys Els blocs s’han començat a separar
65 milions d’anys Els continents ja s’assemblen als d’ara
Actualment Plaques que continuen movent-se

Les plaques principals són la Nord-americana, la Sud-americana, l’Euroasiàtica, l’Africana, la Indoaustraliana, la Pacífica i l’Antàrtica, i d’altres de més petites, com l’Aràbiga, la Filipina, la del Carib, la de Cocos i la de Nazca. Entre elles hi ha dorsals oceàniques (Atlàntica, Pacífica i Índica).

Al mapa de les plaques, els límits de placa, l’activitat sísmica intensa, els volcans actius i els tremolors de terra catastròfics coincideixen sobretot als límits.

Els agents que formen el relleu

Tipus Agents Què fan
Agents interns Plecs i falles, terratrèmols i sismes submarins, volcans Deformen i eleven l’escorça
Agents externs Vent, aigua, éssers vius Erosionen, transporten i sedimenten

Agents interns

  • Plecs. Es formen amb materials tous i flexibles.
  • Falles. Es formen amb materials durs i rígids i tenen un pla de falla entre dos llavis.
  • Terratrèmols. Tenen hipocentre sota terra, epicentre a la superfície i ones sísmiques que s’escampen. La intensitat es mesura amb l’escala de Richter.
  • Volcans. El magma puja per la xemeneia i surt pel cràter. Ja a fora és lava, i s’hi afegeixen cendres, fum i piroclasts.

Agents externs

  • Vent. Aixeca partícules, sobretot als deserts, i forma dunes als ergs.
  • Aigua. Excava coves, barrancs i valls; el gel fractura roques; el mar desgasta la costa. Un riu erosiona al curs alt, transporta al mitjà i sedimenta al baix, on forma un delta.
  • Éssers vius. Les arrels foraden i, alhora, protegeixen el sòl. L’ésser humà el transforma amb preses, mines i habitatges.

Accidents de la costa

A la imatge de la costa es veuen un golf, una platja, una badia, un delta, un estuari, un penya-segat, un cap, una península, un istme, una illa, un arxipèlag i una ansa. Els que formen l’aigua del mar i els rius els trobaràs explicats als agents externs.

Relleu del món

Al mapa del relleu apareixen serralades com les Muntanyes Rocalloses, els Andes, els Urals i l’Himàlaia, i planes com la plana d’Europa Oriental i la plana de la Sibèria Occidental. La llegenda classifica el terreny en altiplans i serralades de gran altitud, altiplans i serralades d’altitud mitjana, planes i glaç.

Com estudiar-ho

Fes un esquema amb tres columnes, interior de la Terra, agents interns i agents externs. Repassa les definicions de la llista de vocabulari i comprova cada afirmació amb la taula que correspongui. Mira les figures i prova de dir en veu alta els noms abans de mirar-los.

Figures

Tall de la Terra amb el nom i la profunditat de l’escorça oceànica, l’escorça continental, el mantell i el nucli.
Tall de la Terra amb el nom i la profunditat de l’escorça oceànica, l’escorça continental, el mantell i el nucli.
Vista aèria d’una costa amb rètols de golf, platja, badia, delta, estuari, penya-segat, cap, península, istme, illa, arxipèlag i ansa.
Vista aèria d’una costa amb rètols de golf, platja, badia, delta, estuari, penya-segat, cap, península, istme, illa, arxipèlag i ansa.
Tall d’un volcà amb els noms de les parts, com el cràter, el con volcànic, la xemeneia, el magma, la lava, les cendres i els piroclasts.
Tall d’un volcà amb els noms de les parts, com el cràter, el con volcànic, la xemeneia, el magma, la lava, les cendres i els piroclasts.
Tall del terreny d’un terratrèmol amb l’epicentre, les ones sísmiques i l’hipocentre o focus.
Tall del terreny d’un terratrèmol amb l’epicentre, les ones sísmiques i l’hipocentre o focus.
Dibuixos d’un plec amb el pla de plegament i d’una falla amb el pla de falla i els dos llavis, un d’aixecat i un d’enfonsat.
Dibuixos d’un plec amb el pla de plegament i d’una falla amb el pla de falla i els dos llavis, un d’aixecat i un d’enfonsat.
Mapamundi amb les plaques litosfèriques, els seus límits, les dorsals, els volcans actius i les zones d’activitat sísmica.
Mapamundi amb les plaques litosfèriques, els seus límits, les dorsals, els volcans actius i les zones d’activitat sísmica.
Tres globus terrestres amb el continent únic Pangea a fa 225 milions d’anys i la seva separació a fa 135 i 65 milions d’anys.
Tres globus terrestres amb el continent únic Pangea a fa 225 milions d’anys i la seva separació a fa 135 i 65 milions d’anys.
Mapamundi del relleu amb les serralades, les planes i el glaç, i una llegenda de colors.
Mapamundi del relleu amb les serralades, les planes i el glaç, i una llegenda de colors.

Conceptes

Relleu
Conjunt de formes de la superfície de la Terra, com ara muntanyes, planes, valls i costes. Canvia contínuament perquè els agents interns i els agents externs combinen la destrucció del relleu existent amb la creació de relleu nou.
Estructura interna de la Terra
La Terra té tres grans zones concèntriques, amb materials diferents, en estat fluid o sòlid i amb densitats diferents. Ordenades segons la profunditat, de menor a major, són l’escorça, el mantell i el nucli.
Com coneixem l’interior
Cap persona no ha pogut baixar més enllà dels 12,2 km que es van perforar a la península de Kola, al nord-oest de Rússia. L’estructura i la composició de l’interior es coneixen gràcies als volcans i als terratrèmols, que n’aporten informació.
Escorça
Capa externa de la Terra, que a penes arriba a l’1 % del total del planeta. Està formada per roques sòlides com el basalt i el granit. L’escorça continental forma els continents i arriba fins a 70 km de profunditat, amb roques de tota mena. L’escorça oceànica cobreix els fons oceànics, té entre 5 i 10 km de gruix sota els oceans i és formada per roques de granit i de basalt.
Mantell
Capa intermèdia que envolta el nucli i s’estén des dels 70 fins als 2.900 km de profunditat. Representa el 84 % del volum de la Terra i té materials diversos (silicats, ferro, níquel…). Alguns d’aquests materials són parcialment fosos i constitueixen el magma.
Nucli
Capa més interna, de 2.900 a més de 6.000 km de profunditat, que suposa el 15 % del volum del planeta. A la part més externa hi ha materials fosos i a la part més interna materials sòlids (ferro i níquel).
Litosfera
Part sòlida formada per l’escorça terrestre i la part superior del mantell. Constitueix la superfície sobre la qual es produeix la vida terrestre. El nom ve del grec litos, que significa «pedra».
Astenosfera
Part del mantell situada just sota la litosfera, on els materials són més plàstics. És una ampliació pendent de revisió.
Teoria de la deriva continental
Explica la formació dels continents i l’existència de plaques tectòniques a la litosfera. Fa milions d’anys hi havia un únic continent, Pangea, que es va fragmentar en diverses plaques. Els moviments del mantell terrestre les van anar arrossegant molt lentament fins a formar els continents actuals.
Plaques tectòniques
Trossos de la litosfera, grans plaques continentals que suren sobre el mantell i continuen en moviment. Una placa tectònica és un tros de litosfera, no d’hidrosfera.
Dorsal oceànica
Extensa serralada marina que s’origina a la línia de contacte entre dues plaques. A l’oceà Atlàntic, al Pacífic i a l’Índic hi ha dorsals.
Zones de xoc entre plaques
Com que les plaques continuen en moviment, a les zones on xoquen hi ha activitat volcànica i sísmica. Allà també s’han format grans serralades terrestres, com els Andes i l’Himàlaia.
Àrea de divergència
Zona on dues plaques s’estan separant. És una ampliació pendent de revisió.
Agents interns
Són els que actuen des de l’interior de la Terra. L’escorça, tot i que sembla molt sòlida, es mou i tremola constantment per la seva acció. Formen plecs i falles, terratrèmols i sismes submarins i volcans.
Plecs i falles
Els xocs de les plaques litosfèriques provoquen la deformació i l’elevació de l’escorça. Els plecs s’originen quan els materials són tous i flexibles. Les falles sorgeixen quan els materials són durs i rígids. A una falla, el pla de falla separa dos blocs, el llavi de falla aixecat i el llavi de falla enfonsat.
Terratrèmols i sismes submarins
El moviment de les plaques tectòniques provoca terratrèmols i sismes submarins. El xoc o fricció entre plaques dona lloc a zones amb més intensitat sísmica. Quan el sisme es produeix al mar és un sisme submarí, i les ones enormes que provoca són un tsunami.
Ones sísmiques, epicentre i hipocentre
Els moviments sísmics alliberen energia i generen una tremolor brusca i momentània que es propaga en forma d’ones sísmiques. El punt de l’interior on s’origina el sisme és l’hipocentre o focus, i l’epicentre és el punt de la superfície situat just a sobre. La intensitat es mesura en l’escala de Richter.
Volcà
Els materials del mantell (fluids i rígids) es mouen i transmeten el moviment a l’escorça, on obren esquerdes. Quan són molt profundes i assoleixen el magma, aquest puja cap a l’exterior i es produeix una erupció volcànica. Parts d’un volcà són el magma, la xemeneia volcànica, el con volcànic i el cràter.
Magma i lava
El magma és la mescla de roques foses, gasos i fluids de l’interior de la Terra. Quan surt a l’exterior pel con del volcà es transforma en lava, que surt acompanyada de cendres, fum i piroclasts, pedres de foc calentes que semblen projectils i que assoleixen distàncies considerables.
Agents externs
Conformen el relleu, és a dir, erosionen, transporten i sedimenten els materials que van destruint i d’aquesta manera el transformen. Són el vent, l’aigua i els éssers vius.
Erosió, transport i sedimentació
L’erosió és el desgast de les roques. Després, els materials es transporten i, quan s’aturen, es dipositen i es sedimenten.
El vent
Arrenca, aixeca i transporta petites partícules de sorra, pols i argila. Durant el transport, aquestes partícules topen amb altres roques i les desgasten. La seva força erosiva és molt més gran a llocs secs i sense vegetació, com els deserts. A les extenses superfícies de sorra o ergs hi aixeca partícules que després diposita en forma de dunes.
L’aigua
L’aigua de la pluja i dels rius desgasta i dissol les roques i excava coves, barrancs i valls. A l’interior de les esquerdes, quan es glaça, augmenta de volum i fractura les roques. L’aigua del mar desgasta la costa. Un riu erosiona al curs alt, transporta al curs mitjà i sedimenta al curs baix.
Els éssers vius
Les plantes foraden el terreny amb les arrels, però alhora fixen el sòl dels vessants de les muntanyes i les protegeixen de l’erosió. L’ésser humà transforma la superfície terrestre i marina amb l’ocupació del sòl, l’extracció de minerals i la construcció d’habitatges, i crea platges, valls, muntanyes o llacs artificials que no sempre respecten l’entorn natural.
Delta, ria i estuari
En arribar a la costa, els sediments d’un riu es dipositen i formen una desembocadura anomenada delta. Quan una llengua de mar penetra per una vall fluvial forma una ria o, si la vall és més gran i fonda, un estuari.
Accidents de la costa
L’aigua del mar origina penya-segats, caps, golfs, penínsules i platges. A la il·lustració de la costa també apareixen la badia, l’ansa, l’istme, l’illa i l’arxipèlag, les definicions dels quals són ampliacions pendents de revisió.
Formes del relleu terrestre
Al mapa mundial es distingeixen quatre tipus de terreny, altiplans i serralades de gran altitud, altiplans i serralades d’altitud mitjana, planes i glaç. Una serralada és un conjunt de muntanyes.

Vocabulari

Depressió
Zona més baixa que el terreny que l’envolta. Una fossa marina és una depressió llarga però estreta al fons del mar.
Serralada
Conjunt de muntanyes.
Formacions muntanyoses
Elevacions de la litosfera continental.

Exemples

De quina capa parlem?

Un material parcialment fos que es troba a 2.000 km de profunditat. Pas 1, 2.000 km queda entre els 70 i els 2.900 km. Pas 2, aquesta franja és el mantell. Pas 3, els materials parcialment fosos del mantell són el magma.

Una serralada a la frontera de dues plaques

Els Andes. Pas 1, són una serralada terrestre. Pas 2, es troben a la línia de contacte entre la placa de Nazca i la placa Sud-americana. Pas 3, com que les plaques continuen en moviment i xoquen, hi ha activitat volcànica i sísmica.

Plec o falla

Tria segons el material. Si els materials són tous i flexibles, es deformen sense trencar-se i formen un plec. Si els materials són durs i rígids, es trenquen i formen una falla, amb un llavi aixecat i un llavi enfonsat.

Epicentre o hipocentre

El sisme s’origina a l’interior de la Terra, a l’hipocentre o focus. Les ones sísmiques es propaguen i el primer punt de la superfície que sacsegen és l’epicentre, just a sobre del focus.

Agent intern o extern

Es tracta de saber d’on ve la força. Una erupció volcànica ve de l’interior, i és un agent intern. Una duna la forma el vent a la superfície, i és un agent extern, igual que un delta format per un riu.

Els tres trams d’un riu

Al curs alt, l’aigua erosiona i excava valls. Al curs mitjà, transporta els materials. Al curs baix, els sedimenta i, si arriba al mar, hi pot formar un delta.

Localitzar una part d’un volcà a la figura

Per trobar la xemeneia, segueix el camí del magma. Pas 1, el magma és a la part més baixa, sota la muntanya. Pas 2, d’allà puja per un conducte vertical. Pas 3, aquest conducte és la xemeneia, i acaba al cràter, a dalt del con.

Resum

La Terra té escorça, mantell i nucli, i la litosfera és l’escorça més la part superior del mantell. La litosfera es divideix en plaques que es mouen des de Pangea, i a les seves vores hi ha serralades, volcans i terratrèmols. El relleu canvia per agents interns (plecs, falles, sismes i volcans) i agents externs (vent, aigua i éssers vius) que erosionen, transporten i sedimenten.

Ves als exercicis